Joan Merli i Pahissa (1901-1995) editor, col·leccionista, marxant i crític d’art fou una de les figures més influents i rellevants de la cultura catalana dels anys d’entreguerres però, malgrat la consideració que la seva obra tingué en el seu temps tant a Catalunya com a Sud-amèrica on s’establí després de la Guerra Civil, avui el seu nom és força desconegut entre nosaltres.
Joan Merli fou l’autor de la primera biografia sobre Picasso en llengua castellana Picasso: el artista y la obra de nuestro tiempo, publicada per l’editorial El Ateneo de Buenos Aires l’any 1942 i, posteriorment, en una segona edició revisada i ampliada el 1948 per a l’editorial Poseidón propietat seva.
A Catalunya, durant les dècades dels anys vint i trenta ja inclou textos sobre Picasso a les revistes que ell edità com La Mà Trencada (1925) o la prestigiosa revista Art de la qual va ser director. Per la seva banda, l’any 1942 va fundar a Buenos Aires l’editorial Poseidón especialitzada en l’edició de llibres d’art que, junt amb d’altres projectes editorials com el llançament de vàries col·leccions, evidencien els seus interessos culturals en la consagració de l’art modern contemporani i la seva aposta com a guia del col·leccionisme en arts plàstiques a través de la seva tasca editorial.
L’autor fou el primer a abordar un estudi sobre l’obra de Picasso dins del context de l’art català tot assumint les influències que un Ramon Casas, un Isidre Nonell o la pintura romànica varen tenir en l’obra del jove pintor en un moment en el qual els autors francesos veien en ell l’empremta de l’art francès.
Per tant, a través del nostre estudi pretenem mostrar com es construeixen els relats historiogràfics sobre l’obra de Pablo Picasso. Igualment, la nostra proposta té com a objectiu principal recuperar la important tasca de Joan Merli com a editor, estudiós i difusor de l’obra picassiana primer a Barcelona i anys més tard durant el seu exili a l’Argentina.
D’una banda, es vol reflexionar sobre com Joan Merli va assumir el repte d’una primera monografia crítico-biogràfica sobre Picasso i la manera com aquesta esdevindria un referent per a d’altres autors com és el cas d’Alfred H. Barr, Jr., en la seva obra Picasso. Fifty Yars of his Art editada per The Museum of Modern Art de Nova York l’any 1946.
De l’altra, es vol mostrar quina ha estat l’aportació de Joan Merli a través de la seva bibliografia picassiana i quina és la vigència actual de la seva obra, a la vegada que es vol explicar per què el seu llibre, tot i ser el primer en reunir obra i vida de Picasso, va ser desconegut a Catalunya i a Espanya.
En definitiva, la nostra proposta vol recuperar de l’oblit el seu treball com a primer biògraf de Picasso en llengua castellana i com a excel·lent compilador gràfic de la seva obra, a través del qual, es va donar a conèixer l’artista per Sud-amèrica i dins el panorama internacional tot fomentant el seu col·leccionisme.
Historiadora d’art. Llicenciada i màster d’Estudis Avançats en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Doctoranda amb una tesi sobre el marxant, editor i crític d’art Joan Merli (1901-1995). Ha realitzat recerca documental per a museus, artistes, galeristes i col·leccionistes privats i pel grup de recerca Gracmon (UB). Ha treballat en catàlegs de museus i crítica artística. Els seus àmbits de recerca són l’art català d’entreguerres i les connexions internacionals amb els Estats Units a través de les exposicions itinerants, les relacions artístiques entre Catalunya i França amb un interès especial per la Catalunya Nord i Sud-amèrica. Les seves publicacions recents i la participació a congressos inclouen aquests temes.
Fundació Palau. Centre d’Art
Carrer la Riera 54. 08393
Caldes d’Estrac Barcelona