Fabienne Bonino

La col·laboració de Pablo Picasso amb els directors de cinema: l’ús d’una identitat emmascarada al servei del descobriment de l’acte creatiu

Divendres 28 d’abril – Sessió 08 @ COAC


A partir de l’estudi de Visite à Picasso, de Paul Haesaerts (1950), i Le Mystère Picasso, d’Henri-Georges Clouzot (1955), ens proposem veure com l’artista col·labora amb els cineastes i què revela o què dissimula de la seva identitat a l’espectador.

Aquestes dues pel·lícules tenen com a punt central de la seva investigació l’obra en procés de creació: Henri-Georges Clouzot, a Le Mystère Picasso, proposa a Picasso que faci servir retoladors que travessen el paper, recuperant així un procediment ideat per Paul Haesaerts a Visite à Picasso, pel·lícula en la qual el pintor treballava sobre una placa translúcida. Aquest procediment transmet a l’espectador la impressió de veure l’obra en procés de creació, ja que Picasso pinta en directe: el pinzell desapareix darrere la imatge i tan sols són visibles els traços que es van formant sobre el quadre. L’espectador es converteix així en el testimoni de l’obra en el moment en què aquesta s’està elaborant. Per André Bazin, es tracta de la segona revolució del cinema sobre art, després de la que es va produir amb les pel·lícules d’Emmer i de Gras, que va ser una revolució espacial motivada per la supressió del requadre. Aquesta segona revolució té a veure amb una nova relació amb el temps. Le Mystère Picasso resulta interessant perquè no és una pel·lícula didàctica, i en aquest aspecte es diferencia de les pel·lícules sobre art que s’havien fet anteriorment. No pretén explicar Pablo Picasso, sinó que es limita a mostrar-lo mentre treballa. No hi ha, doncs, cap voluntat pedagògica en la pel·lícula. André Bazin explica que abans d’Henri-Georges Clouzot el cinema sobre art tan sols mostrava l’obra en procés de creació, el “work in progress”, en un breu episodi de la pel·lícula, mentre que la resta del film consistia en diversos plantejaments didàctics. També defensa Henri-Georges Clouzot pel que fa a la seva opció de muntatge: les acceleracions li van valdre nombroses crítiques, però, en opinió de Bazin, es tracta d’una decisió cinematogràfica conscient i justificada, ja que no cal reflectir necessàriament la totalitat de l’esdeveniment original durant tot el temps que dura, sinó mostrar-ne “un temps espectacular”.

Pablo Picasso desapareix darrere la pintura que està creant, però aquesta revela la presència del seu cos, de la seva energia, de la seva força creadora. Aquestes dues pel·lícules constitueixen magnífics homenatges a un cos que crea amb una energia constant i total. El misteri de Picasso roman inalterat, la pel·lícula no pretén revelar la identitat del pintor com a individualitat, sinó que mira de copsar l’essència del creador. No es tracta de paraules, sinó de veure un cos lliurat totalment a la seva creació. Paradoxalment, la millor manera d’abordar la identitat de Pablo Picasso és, segurament, veure’l crear, ja que hi ha dedicat –sense descans– la seva vida. En aquest estudi s’analitzaran els mitjans cinematogràfics, els plantejaments estètics als quals es recorre per aconseguir imposar aquesta opció, les escenificacions de la realitat i els arranjaments possibles gràcies als mitjans cinematogràfics.


Fabienne Bonino

Professora. Cinema, Lesa, Amu, Université Marseille

Fabienne Bonino ensenya cinema des de fa onze anys i forma part de l’equip de recerca del Laboratori d’Estudis en Ciències de les Arts (LESA) de la Universitat d’Aix-Marsella (AMU). Va estudiar belles arts i va obtenir el doctorat amb la defensa d’una tesi titulada “L’art dans le cinéma de Belgique: vers l’image palimpseste”. Ha publicat “La singularité de l’approche de l’acte de création dans l’œuvre de Luc de Heusch”, “Henri Storck: de la représentation cinématographique de la peinture, ou l’histoire de l’art renouvelée”, “Nouvelles modalités du journal filmé dans les images numériques d’Alain Cavalier à Agnès Varda”, “Du désert à l’esthétique de la lenteur dans ‘La captive du désert’ et ‘L’homme sans l’occident’” i “La caméra haptique de Philippe Grandrieux: le surgissement d’un autre monde’”.



Organitzadors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-Picasso-200.png

Museu Picasso Barcelona
Montcada 15. 08003 Barcelona

www.museupicasso.bcn.cat


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/LOGO-Palau-palau-i-fabre-1.png

Fundació Palau. Centre d’Art
Carrer la Riera 54. 08393
Caldes d’Estrac Barcelona

www.fundaciopalau.cat


El Museu Picasso Barcelona agraeix el particular compromís i implicació de:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/09/Logo-FABRP.png


Col·laboradors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-miro.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/COAC-Logo.png

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/Logo-Sauleda.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/07/hotel-colon.png

Segueix-nos!

#PicassoIdentity