Margarida Casacuberta – Fatiha Idmhand

Jaume / Jaime / Jacobus Sabartés: la biografia com autoretrat

Dissabte 29 d’abril – Sessió 09 @ Hotel Colón


Nascut a Barcelona l’any 1881, víctima de la crisi política i econòmica de 1898, Jaume Sabartés i Gual és un aspirant a artista que, després d’haver acompanyat el seu amic Picasso a París l’any 1901, emigra el 1904 a Guatemala on viu vora vint-i-cinc anys i es converteix en un dels intel·lectuals que estableix els lligams del modernisme llatinoamericà amb la modernitat europea. En sabem poca cosa, de la seva vida privada: es va casar amb una guatemalenca, Rosa Robles Corzo, de qui se separa després de retrobar-se amb la seva antiga novia durant un viatge a Barcelona, en plena dictadura de Primo de Rivera. Amb Mercedes Iglesias, es trasllada a Montevideo l’any 1928, ciutat on residiran fins a 1932, any del trasllat de la parella a París. Allà, l’any 1935, Picasso li proposa que treballi per a ell. Discret, des de l’ombra, continuarà treballant per a Picasso fins al final de la vida: serà amic, confident, mànager, secretari, majordom i el primer filtre pel qual havien de passar totes les seves relacions personals i socials.

La nostra ponència es proposa qüestionar el rol i la figura d’un nom que representa molt més que una nota a peu de pàgina de la biografia de Picasso. La personalitat de Sabartés no va passar en absolut desapercebuda i la seva figura ocupa un espai important tant en les biografies picassianes com en les memòries de diversos intel·lectuals de l’època (Gertrude Stein, Brassaï, Jean Renoir, D. H. Kahnweiler, Paul Éluard, Geneviève Laporte, Carlos Valentí, Rafael Rodríguez Padilla, José Mora Guarnido, Luis Cardoza y Aragón, Josep Palau Fabre o John Richardson), als textos dels quals apareix com leitmotiv dels retrats picassians. Tots van recalcar el fet que fou la mirada de Sabartés i els seus escrits sobre Picasso —Picasso en su obra con reproducción de diecinueve cuadros seleccionados por el pintor (1936) i, molt especialment, Picasso: portraits et souvenirs (1946) i Picasso: Documents iconographiques (1954) allò que va establir els fonaments de l’edificació de la imatge del pintor com a artista.

Per això, ens sembla interessant reconstruir la figura de Sabartés, etern secundari, diletant incorregible, grafòman incontinent, que mai no va renunciar a la pròpia condició d’artista i d’escriptor. En aquest sentit, considerem que Picasso és la seva obra més important. Com a intel·lectual «satèl·lit» que va gravitar al voltant d’un estel, la biografia del seu amic permet que hi col·loqui el seu propi autoretrat: si bé construeix els llibres amb la complicitat i la connivència de Picasso, tot elaborant-hi la imatge de l’artista modern, una imatge fonamentalment literària i deutora de la tradició modernista i recreant l’ambient de la Barcelona finisecular, Sabartés s’esforça molt a emergir allà mateix, en el paisatge picassià, de manera discreta, descentrat, de vegades incòmode i tanmateix ineludible. En aquest sentit, serà interessant comparar el gest biogràfic amb el cas d’altres intel·lectuals «satèl·lit», amics seus com ho va ser José Mora Guarnido, que també va utilitzar la biografia de Federico García Lorca per construir el seu propi autoretrat.


Margarida Casacuberta

Professora de Literatura catalana contemporània, Universitat de Girona

Margarida Casacuberta és doctora en Filologia Catalana (UAB) amb una tesi titulada Santiago Rusiñol: Vida, literatura i mite (1993) i professora de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat de Girona. En el marc de la seva dedicació a l’estudi del modernisme des d’una perspectiva cultural, ha estudiat les relacions entre Rusiñol i Picasso i la figura intel·lectual de Jaume Sabartés, sobre els quals ha publicat Els «museus imaginaris» de Rusiñol i Picasso: entre el mirall imaginari i el mausoleu de l’artista modern», E. Vallès ed., Picasso versus Rusiñol, Barcelona (2010), i Don Julián y Son Excellence, de Jaume Sabartés: dos aportaciones a la novela del dictador por el secretario de Picasso, Revista Iberoamericana (2015).


Fatiha Idmhand

Professora, Université de Poitiers

Fatiha Idmhand és doctora en Filologia Hispànica amb una tesi sobre «José Mora Guarnido: escritor entre dos mundos», i catedràtica de Literatura a la Universitat de Poitiers. Investiga, des de la crítica genètica, sobre les xarxes intel·lectuals i la circulació de les idees durant el segle xx (Europa/Amèriques). És coautora de «Trayectoria de José Mora Guarnido. Espejo de un intelectual entre España y América (1923-1939)» i de la reedició de Federico García Lorca y su mundo (2017).



Organitzadors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-Picasso-200.png

Museu Picasso Barcelona
Montcada 15. 08003 Barcelona

www.museupicasso.bcn.cat


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/LOGO-Palau-palau-i-fabre-1.png

Fundació Palau. Centre d’Art
Carrer la Riera 54. 08393
Caldes d’Estrac Barcelona

www.fundaciopalau.cat


El Museu Picasso Barcelona agraeix el particular compromís i implicació de:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/09/Logo-FABRP.png


Col·laboradors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-miro.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/COAC-Logo.png

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/Logo-Sauleda.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/07/hotel-colon.png

Segueix-nos!

#PicassoIdentity