Nina Lucia Groß

Picasso Baby: apropiació i construcció d’identitats

Divendres 28 d’abril – Sessió 07 @ COAC


El 10 de juliol de 2013, el raper i productor musical nord-americà Jay Z va presentar la seva cançó Picasso Baby en una actuació de sis hores a la galeria Pace de Nova York davant de distingits representants del món de l’art internacional. A la cançó, el raper es presenta a ell mateix com un col·leccionista d’art insaciable que presenta les obres del modernisme clàssic i de l’art contemporani, degenerades al nivell de béns de consum, com mers objectes de desig. En la tonada de Picasso Baby, que impregna la cançó com un mantra modernista, es destaca Pablo Picasso com a referència i sinònim del negoci de l’art contemporani. En els darrers versos de la cançó —i clímax de l’actuació— la lletra culmina amb la declaració final de Jay Z: «What’s it gonna take / For me to go / For you to see / I’m the modern day Pablo / Picasso Baby».

Entra, es cola i utilitza l’espai de la galeria i monopolitza els codis estètics del món de l’art i, d’aquesta manera, Jay Z reprèn l’estratègia del tema de la lletra de la cançó. Entra com un profà al món de l’art internacional, predominantment blanc, un regne conservador amb estrictes codis de diferenciació i una jerarquia social hermètica. Per aquest motiu, l’actuació d’un raper negre que va créixer en un habitatge social de Brooklyn, que ocupa l’espai de la galeria i que, fins i tot, es compara amb Picasso i s’autoproclama el seu successor i reencarnació, fou rebuda en el món de l’art com la provocació deliberada que, en part, pretenia ser.

Però podríem preguntar-nos, per què Picasso? Els crítics ho expliquen acusant el raper de ser un nou ric ignorant, que utilitza Picasso com a referència només perquè és un dels artistes més inassequibles; atès que, en el món del hip-hop, en què la riquesa i la propietat material són sovint sinònim d’èxit, una pintura de Picasso és el «trofeu» por excel·lència. Quan Jay Z no només es vanta de posseir una col·lecció exquisida d’art sinó que també s’identifica amb Picasso mateix i es reivindica com el seu successor, cal fer una anàlisi més profunda de la qüestió. Jay Z troba en Picasso un company amb què congenia, un còmplice, tot i —o potser a causa de— les seves diferències evidents.

La identitat de Picasso i la seva construcció, i la reafirmació del «geni» fort i viril, en ell mateix, està estretament lligada a la confrontació, ocupació i sublimació de la «alteritat». En les obres primitivistes, Picasso qüestiona la identitat en termes estètics i psicològics —en una època en què les idees de psique i art havien canviat, sobretot ateses les trobades colonials. Segons el concepte de Picasso l’objecte fetitxe «primitiu» és repulsiu i desitjable alhora, i la seva idea d’apropiació —posseir i dominar l’objecte i engrandir-se a si mateix— no és diferent de la de Jay Z pel que fa als objectes d’art modern.


Nina Lucia Groß

Màster en Art, University of Hamburg

Nascuda l’any 1990, Nina Lucia Groß és llicenciada en Literatura i màster en Història de l’Art (Viena i Hamburg). En el marc de la participació en un grup d’investigació de l’exposició «Picasso in Contemporary Art», celebrada al centre d’art Deichtorhallen de Hamburg, va escriure el seu treball de tesi de màster «Picasso Baby. Cultural Capital between Assimilation and Bravado», en què argumenta sobre processos de transformació i apropiació que sorgeixen entre l’anomenada cultura d’elit i fenòmens com el pop o el hip-hop, emprant com a exemple la cançó de Jay Z Picasso Baby, la seva actuació i vídeo musicals. L’hivern de 2016, Groß va començar a treballar en la seva tesi doctoral sobre el castell Hearst —mansió i residència de la col·lecció del magnat de la premsa William Randolph Hearst a San Simeon, Califòrnia—, i el seu significat com a construcció de transferència cultural.



Organitzadors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-Picasso-200.png

Museu Picasso Barcelona
Montcada 15. 08003 Barcelona

www.museupicasso.bcn.cat


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/LOGO-Palau-palau-i-fabre-1.png

Fundació Palau. Centre d’Art
Carrer la Riera 54. 08393
Caldes d’Estrac Barcelona

www.fundaciopalau.cat


El Museu Picasso Barcelona agraeix el particular compromís i implicació de:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/09/Logo-FABRP.png


Col·laboradors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-miro.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/COAC-Logo.png

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/Logo-Sauleda.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/07/hotel-colon.png

Segueix-nos!

#PicassoIdentity