Hiromi Matsui

Esport, higiene i sexualitat de Pablo Picasso durant el naixement del cubisme

Dijous 27 d’abril – Sessió 03 @ COAC


D’ençà de la tardor del 1906, Pablo Picasso, que conclouria el seu quadre Les senyoretes d’Avinyó l’any següent, crea una sèrie de dones atlètiques que es caracteritzen per posseir una musculatura molt desenvolupada. Segons nombrosos estudis d’història de l’art, la deformació de Les senyoretes provindria d’una degeneració immanent. Encara ignorem, però, el que les dones atlètiques representen i la relació que tenen amb Les senyoretes. Aquesta comunicació mirarà de respondre a la pregunta següent: ¿Picasso pinta una sèrie de dones virils amb l’objectiu de representar una anormalitat del cos prostituït (la qual cosa permet reforçar la idea de la normalitat típica del cos femení), o bé ho fa per plantejar una imatge anormal com a nou ideal femení (i, per tant, per capgirar la jerarquia entre la normalitat i la anormalitat)?

Segons alguns investigadors, Picasso semblava sentir una certa simpatia per una amazona d’un poema contemporani de Gertrude Stein. No fa pas gaire, l’anàlisi mitjançant infrarojos del quadre Tres nus (tardor del 1906) va revelar que aquesta obra es va pintar a partir de l’estudi d’un personatge sedent en el qual figura el rostre de Picasso mateix. Aquest estudi, però, mostra també certes característiques de Stein. Arran d’aquesta troballa, Christine Poggi va percebre la identificació de Picasso i Stein més enllà de la diferència de sexe. Aquesta última investigació demostra que Picasso no era forçosament una persona misògina que “atacava” la representació del cos femení, sinó que més aviat era partidari d’una nova imatge de la dona, que destrueix l’antiga imatge de la feminitat i la reconstrueix d’una manera inèdita.

A partir d’aquesta problemàtica del gènere en Picasso a les albors del cubisme, posarem en qüestió la idea que relaciona la imatge picassiana de la dona entre la tardor del 1906 i el 1908 amb la degeneració. I és que, segons sembla, reflectia el tema de la regeneració, la qual cosa suggereix que una de les fonts d’inspiració de l’artista seria la imatge d’una dona atlètica de la revista La Culture physique, fundada el 1904 i especialitzada en l’entrenament físic. Veurem que Picasso, efectivament, va realitzar alguns dibuixos inspirats en aquesta revista entre el 1905 i el 1906. Entre les obres de Picasso que daten del 1907 i la revista podem constatar tres concomitàncies: en primer lloc, l’interès relacionat amb la dona atlètica; en segon lloc, l’interès per l’anatomia, i finalment, el vincle estret entre el nu atlètic i el nu clàssic. Per altra banda, mentre que La Culture physique pretén perseguir un nou arquetip de dona atlètica sense abandonar la idea d’atribuir la moralitat i la capacitat de reproducció al cos femení, Picasso busca, per la seva banda, ignorar tots els models ètics i les normes sociopolítiques mitjançant la construcció d’un nou ideal del gènere femení. En aquesta comunicació intentarem mostrar la manera com Picasso va abordar, en el naixement del cubisme, el dilema entre regeneració i degeneració, així com el dilema entre destrucció i construcció de la imatge del cos, per passar del nu atlètic al nu analític.


Hiromi Matsui

Professora titular, Nagoya University

Hiromi Matsui, doctora en història de l’art, va defensar la seva tesi el març del 2015 a la Universitat París Oest – Nanterre – La Défense. La tesi, dirigida per Claire Barbillon, es titula “L’architectonique cubiste du corps: les schémas anatomiques chez Picasso et Raymond Duchamp-Villon, 1907-1918”. Actualment ensenya història de l’art a la Universitat de Nagoya (Japó). Publicació recent: “Organization of Cubist Anatomy: Pablo Picasso’s Knowledge of Artistic Anatomy and his Proto-cubist Works”, catàleg de l’exposició Picasso – Transfigurations, 1895-1972”, Museu de Belles Arts, Galeria Nacional Hongaresa, Budapest, 2016, pàg. 36-45.



Organitzadors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-Picasso-200.png

Museu Picasso Barcelona
Montcada 15. 08003 Barcelona

www.museupicasso.bcn.cat


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/LOGO-Palau-palau-i-fabre-1.png

Fundació Palau. Centre d’Art
Carrer la Riera 54. 08393
Caldes d’Estrac Barcelona

www.fundaciopalau.cat


El Museu Picasso Barcelona agraeix el particular compromís i implicació de:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/09/Logo-FABRP.png


Col·laboradors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-miro.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/COAC-Logo.png

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/Logo-Sauleda.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/07/hotel-colon.png

Segueix-nos!

#PicassoIdentity