Géraldine Mercier

Els antifranquismes de Picasso. Què ens revelen els arxius del Musée Picasso de París

Dijous 27 d’abril – Sessió 04 @ COAC


Des de l’inici de la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, la posició política de Picasso a favor de la causa republicana es inequívoca. Al llarg de tot el conflicte i fins al final de la seva vida, Picasso es va definir clarament com a antifranquista. Aquesta posició adopta formes diferents en la identitat mateixa de Picasso.

Per descomptat, Picasso és, abans de tot, un artista antifranquista. Per ell, “la pintura no està feta per decorar les habitacions. És un instrument de guerra ofensiva i defensiva contra l’enemic”. La seva obra mestra Guernica s’erigeix contra la barbàrie i, malgrat que cap element del quadre situa l’escena a Espanya, l’obra esdevé el símbol de protesta de tots els artistes espanyols oposats a Franco.

L’antifranquisme de Picasso, però, no es redueix a les seves creacions per al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional del 1937 (Somni i mentida de Franco i Guernica). Les recerques que s’han dut a terme en el arxiu privat de Picasso al Musée Picasso-Paris ens permeten demostrar que l’antifranquisme de Picasso es manifesta també en un compromís personal.

Pel seu reconeixement i la seva anomenada internacional, Picasso rep una gran quantitat de peticions de presoners polítics i d’associacions d’ajuda als exiliats. Així doncs, l’antifranquisme de Picasso també es tradueix en un suport econòmic important a les accions antifeixistes.

Però Picasso no es limita a signar xecs o prestar el seu nom per donar suport a manifestos. Com a ciutadà espanyol exiliat, s’implica personalment en l’ajuda a les poblacions oprimides. A través de l’estudi de les caixes de la sèrie F, dedicada a Espanya, del arxiu privat de Picasso (fons 515AP), hem arribat a la conclusió que Picasso fou un dels responsables de la creació a París del Comitè d’Ajuda als Republicans Espanyols, que, segons sembla, coordinava les donacions procedents d’Amèrica i les transferia a un hospital per a refugiats espanyols a Toulouse.

Aquesta comunicació permetrà presentar tota la sèrie de troballes en el arxiu privat de Picasso que ens han portat fins a aquesta conclusió.


Géraldine Mercier

Doctoranda en Història de l’Art contemporani, Université Paris-Sorbonne

Després d’haver estudiat història de l’art a l’Escola del Louvre i a la Universitat París-Sorbona, Géraldine Mercier prepara la defensa de la seva tesi doctoral sobre el grup d’artistes abstractes espanyols Equipo 57.

Guanyadora de la beca Immersió del LabEx CAP (Creacions, Arts i Patrimonis) l’any 2015, també investiga sobre els vincles entre Picasso i l’Espanya antifranquista a l’arxiu del Musée Picasso-Paris.

Actualment és comissària associada d’una exposició sobre Guernica, que es presentarà durant la primavera del 2018 al Musée Picasso-Paris.



Organitzadors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-Picasso-200.png

Museu Picasso Barcelona
Montcada 15. 08003 Barcelona

www.museupicasso.bcn.cat


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/LOGO-Palau-palau-i-fabre-1.png

Fundació Palau. Centre d’Art
Carrer la Riera 54. 08393
Caldes d’Estrac Barcelona

www.fundaciopalau.cat


El Museu Picasso Barcelona agraeix el particular compromís i implicació de:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/09/Logo-FABRP.png


Col·laboradors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-miro.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/COAC-Logo.png

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/Logo-Sauleda.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/07/hotel-colon.png

Segueix-nos!

#PicassoIdentity