Androula Michael

Picasso no és pas pintor!

Divendres 28 d’abril – Sessió 08 @ COAC


El retrat de l’artista pintor no hauria agradat a Picasso. “Quantes vegades –explica Brassaï– no l’he sentit dir: ‘Jo faig el que puc… No soc un artista pintor… ’. Però –continua Brassaï– davant una vista del mar determinada, un paisatge, sovint repeteix: ‘Ah, si jo fos artista pintor… ’, o: ‘Seria meravellós per a algú que fos artista pintor… ’”. Picasso parla amb ironia de l’“artista pintor”, que equivaldria a l’expressió igualment despectiva “beneit com un pintor”, de Marcel Duchamp.

El retrat de l’artista com a pintor tampoc li hauria fet gràcia. En una conversa, Picasso confessa que no li agrada parlar de la seva pintura com a Joan Miró, i aclareix: “Perquè Miró és un pintor i jo no”. Aquesta afirmació sorprèn el seu amic Roberto Otero, que li pregunta: “I aleshores, què ets?”. Picasso explica: “Soc molt més, però la gent no em pren seriosament. Tan sols em prenen seriosament com a pintor. Pitjor per a ells”. Picasso reflexiona més enllà de qualsevol categoria tranquil·litzadora i restrictiva que el pugui tancar en una lògica de separació. Igualment, quan confessa que és “un poeta que es va deixar perdre”, de seguida aclareix que no és un “escriptor com els altres”. En els seus escrits, s’atribueix el paper del filòsof, del poeta o del noi dolent, i es diverteix esvaint contínuament les fronteres entre un i els altres. La freqüent incongruència de les seves respostes li permet protegir-se de la influència d’una identitat tancada en la qual sovint l’ha encasellat la crítica.

El joc permanent entre el mateix i allò altre, central en la seva obra, també ho és en la seva vida, com ho demostren les màscares i les nombroses disfresses que tant li agradaven. Per Picasso, la identitat és una cosa inestable i mal·leable, i posseeix una dimensió performativa. Per això allò masculí i allò femení, allò vegetal i allò animal, allò humà i allò animal tendeixen a confondre’s, sobretot en els seus escrits poètics.

Podem imaginar que li hauria agradat més el retrat de l’artista com a cuiner. La cuina, lloc concret i metàfora de l’acte creador, és el lloc per excel·lència de les barreges. En Picasso, la barreja, sovint incongruent, produeix hibridacions que es resisteixen a qualsevol intent de classificació. Això ens fa pensar en “una certa enciclopèdia xinesa” igualment improbable que descriu Borges i que Foucault cita com a punt de partida de la seva obra Les mots et les choses, “capgirant totes les superfícies ordenades i tots els plànols que ajusten l’abundància d’éssers, provocant una llarga vacil·lació i inquietud en la nostra pràctica mil·lenària del Mateix i Allò Altre”. La pregunta següent de Foucault és la que Picasso es va plantejar amb unes altres paraules i amb uns altres mitjans durant tota la seva vida: “A partir de quina ‘taula’, segons quin espai d’identitats, de semblances, d’analogies, hem adquirit el costum de distribuir tantes coses diferents i semblants?”.

Brassaï, Conversations avec Picasso, Gallimard, 1964, pàg. 149-150.


Androula Michael

Professora titular, Université de Picardie Jules Verne – UFR des arts, Paris

Androula Michael és historiadora de l’art, professora adjunta d’art contemporani i responsable de relacions internacionals de la Unitat de Formació i Recerca d’Arts de la Universitat de Picardia Jules Verne. És directora adjunta del Centre de Recerca en Art i Estètica (CRAE) i comissària d’exposicions independent. Ha coeditat, juntament amb Marie-Laure Bernadac, Picasso. Propos sur l’art (Gallimard, 1998). També ha publicat Picasso poète (ENSBA, 2008) i ha codirigit, amb Laurence Bertrand-Dorléac, Picasso: l’objet du mythe (ENSBA, 2005). En col·laboració amb Laurent Wolf, ha publicat el volum sobre Picasso de Cahiers de l’Herne (2014). Actualment, la seva recerca se centra en la recepció crítica creuada de l’obra de Pablo Picasso i Marcel Duchamp.



Organitzadors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-Picasso-200.png

Museu Picasso Barcelona
Montcada 15. 08003 Barcelona

www.museupicasso.bcn.cat


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/LOGO-Palau-palau-i-fabre-1.png

Fundació Palau. Centre d’Art
Carrer la Riera 54. 08393
Caldes d’Estrac Barcelona

www.fundaciopalau.cat


El Museu Picasso Barcelona agraeix el particular compromís i implicació de:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/09/Logo-FABRP.png


Col·laboradors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-miro.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/COAC-Logo.png

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/Logo-Sauleda.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/07/hotel-colon.png

Segueix-nos!

#PicassoIdentity