Meta Marija Valiusaityte

Doble mascarada? L’afrancesament de Picasso i els seus “retrats en uniforme”

Dijous 27 d’abril – Sessió 02 @ COAC


«Els joves artistes estrangers que van arribar a París, després d’adquirir els gustos parisencs (cosa que comportava al voltant d’un any), van aconseguir el seu contracte, la seva novia i el seu cotxe», l’artista d’origen italià Gino Severini (Severini 1968) descriví així el París dècada dels anys vint. Picasso havia arribat a París l’any 1900, però durant i després de la Gran Guerra va voler tornar a reafirmar la seva identitat artística i social. Atès que era espanyol, no va haver de servir a l’exèrcit francès, tot i que sí que ho van fer la majoria dels seus amics més propers com ara Braque, Derain, Apollinaire, Salmon i Cendrars. Aïllat a París, Picasso no pot evitar les crítiques per la seva inactivitat política. Així doncs, com es va posicionar en relació amb la identitat francesa respecte dels pintors nascuts a França? Com va respondre a través del seu art a la qüestió de l’afrancesament? Ho va fer de dues maneres: d’una banda, va definir la seva pròpia individualitat artística a través del compromís amb la tradició francesa, conferint així a les seves obres cubistes motius naturalistes. D’altra banda, va reafirmar els llaços amb la societat francesa per mitjà de la interacció i col·laboració amb persones com el marxant francès Léonce Rosenberg (Picasso havia estat representat abans per Daniel-Henry Kahnweiler, d’origen alemany) i Jean Cocteau, que va introduir Picasso en el beau monde parisenc i els Ballets Russes.

Aquest treball se centra en els retrats de l’artista com a gènere cabdal per abordar la qüestió de Picasso i França durant la Primera Guerra Mundial. En concret, aquest treball sosté que la metamorfosi del treball de Picasso durant i després de la guerra pot relacionar-se amb el seu interès renovat pel retrat. Tot i que Picasso ja havia creat retrats abans de la guerra per estrènyer relacions amb els marxants amb qui volia col·laborar, a partir de 1915 va intensificar la seva activitat i va retratar tant a coneguts com a nous i vells amics, i rarament va treballar per encàrrec.

Així mateix, el punt central d’aquesta presentació serà el que podria anomenar-se una galeria de retrats militars que Picasso va crear en el seu nou estil ingrista al final de la Primera Guerra Mundial. Els subjectes d’aquests dibuixos a llapis van ser, entre d’altres, el seu amic Apollinaire (1916), el marxant Léonce Rosenberg (1915), l’erudit Ricciotto Canudo (1918) i Cocteau (1916). Aquests peculiars retrats qüestionen les estratègies figuratives de Picasso, i aquesta presentació pretén tractar aquests retrats com una doble «mascarada». En els retrats, Picasso juga obertament amb les regles del gènere del retrat militar tradicional, amb la seva iconografia i motius de composició. El compromís de Picasso amb el retrat d’estil ingrista es va desenvolupar durant els primers anys del moviment paneuropeu de «la crida a l’ordre». Per això, aquest treball es qüestiona la relació entre el avantguardisme i el compromís de Picasso amb la tradició, i problematitza la noció mateixa d’identitat, a través d’una anàlisi més minuciosa dels retrats en uniforme. Tot i que Picasso refusava introduir la guerra directament com a tema en el seu art, es pot parlar dels seus retrats en uniforme com una forma de declaració personal sobre el servei al seu país d’adopció?


Meta Marija Valiusaityte

Doctoranda, Humboldt Universität zu Berlin i Université Paris Ouest Nanterre La Défense

Meta Marija Valiusaityte és doctoranda en Història de l’Art a la Universitat Humboldt de Berlín i a la Universitat Paris Ouest Nanterre La Défense. La seva tesi doctoral explora la crisi i la tornada del retrat a París, 1913-1926, centrant-se en les interaccions entre la pràctica de l’art, la història de l’art, la filosofia i la política. Prèviament, Meta Valiusaityte va treballar com a assistent d’investigació del professor Peter Weibel, director executiu de ZKM de Karlsruhe, a Alemanya. Així mateix, va realitzar el predoctorat a Florència, a l’Institut d’Història de l’Art Kunsthistorisches Institut in Florenz Max-Planck-Institut. Ha impartit classes al Departament d’Història de l’Art de la Universitat Paris 1. Va cursar un màster en arts, a la Universitat de Heidelberg, amb Història de l’Art com a assignatura principal i Ciències polítiques i Literatura italiana, com a secundàries, així com un màster en Museologia per la École du Louvre, a París.



Organitzadors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-Picasso-200.png

Museu Picasso Barcelona
Montcada 15. 08003 Barcelona

www.museupicasso.bcn.cat


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/LOGO-Palau-palau-i-fabre-1.png

Fundació Palau. Centre d’Art
Carrer la Riera 54. 08393
Caldes d’Estrac Barcelona

www.fundaciopalau.cat


El Museu Picasso Barcelona agraeix el particular compromís i implicació de:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/09/Logo-FABRP.png


Col·laboradors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-miro.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/COAC-Logo.png

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/Logo-Sauleda.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/07/hotel-colon.png

Segueix-nos!

#PicassoIdentity