Eduard Vallès

Josep Palau i Fabre. Anàlisi i vigència d’una aproximació integral a la vida i l’obra de Picasso

Dissabte 29 d’abril – Keynote speaker @ Hotel Colón


L’aproximació de l’expert Josep Palau i Fabre (1917-2008) a l’obra de Picasso s’ha vehiculat en gran mesura des de la problemàtica de la identitat, un tema que ja havia impregnat la seva obra literària prèvia. La seqüenciació mimetisme-alienació-desintegració del jo, que havia interessat Palau des de sempre, va trobar en l’obra de Picasso un camp de treball de primer ordre. Amb aquestes coordenades Palau estableix una relació personal amb Picasso, que ocuparà un total de vint-i-cinc anys amb trobades puntuals, des de 1947 fins al 1972. Són encontres estrictament professionals, on Picasso esdevé font primària d’una recerca que donarà lloc a una gran quantitat de llibres en tota mena de registres. El seu primer llibre fou Vides de Picasso, escrit el 1946, i el darrer Picasso. Del minotaure al Gernika, publicat en edició pòstuma l’any 2011. Palau va morir l’any 2008, per tant van ser seixanta-dos anys de dedicació intensiva a l’obra de Picasso. Aquest darrer llibre és el quart volum de la seva monumental biografia sobre l’artista, que l’han convertit en un dels catalogadors de referència, juntament amb els tres volums anteriors: Picasso vivent, Picasso. Cubisme i Picasso. Dels Ballets al drama.

En clau més local, Palau destaca per haver redimensionat la vinculació de Picasso amb Catalunya, amb diversos estudis sobre la seva relació amb Barcelona, Horta, Gósol i Cadaquès, fins llavors o bé negligits o bé analitzats de manera epidèrmica. Palau també realitzarà estudis en profunditat sobre obres concretes com la sèrie de Las Meninas o Gernika, dos dels més grans tour de force mai realitzats per Picasso. En l’entorn picassià Palau resulta pioner en diversos terrenys, per exemple en el gènere del dietarisme, amb el seu llibre Estimat Picasso, un anecdotari sobre les seves trobades amb l’artista. També serà l’autor del primer llibre dedicat a l’autoretrat picassià, Picasso per Picasso, l’any 1970. En un altre ordre, ha estat un dels poetes i dramaturgs més rellevants de la cultura catalana, i això tindrà un correlatiu explícit a la seva obra picassiana. En un cas singular convertirà Picasso  en material literari, de manera que apareixerà com a subjecte en obres de teatre, poesia o fins i tot contes. Palau va analitzar i intepretar l’obra de Picasso a partir de diversos registres, des del  treball rigorós d’ordenació cronològica i inventari dels quatre volums, fins a aquestes aproximacions de tall literari.  Palau empra un mètode sui generis que trascendeix les servituds de la clàssica historiografia de l’art, de manera que negligeix el mètode i potencia les implicacions de l’obra amb la realitat, és a dir, el seu vessant autobiogràfic. Aquesta aproximació es correspon de ple amb l’interès preexistent del Palau prepicassià per la idea de mimetisme. En aquest sentit destaquen diversos textos binomials com Lorca-Picasso, Baudelaire-Picasso, Picasso-Don Joan o Faust-Picasso, on Palau evoca a partir de referents tan diversos la personalitat múltiple de Picasso. La gran problemàtica que interpel·la l’home del segle XX –i també el del XXI— és la identitat en el seu vessant col·lectiu, però sobretot en l’individual. Palau reconeix en l’obra de Picasso els mateixos interrogants sobre la identitat que ell s’estava plantejant, i els adopta en tota la seva dimensió i amb totes les seves conseqüències.


Eduard Vallès

Conservador, Art Modern i Contemporani. Dr. en Història de l’Art. Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

Conservador d’Art Modern i Contemporani del Museu Nacional d’Art de Catalunya. És doctor en Història de l’Art i postgraduat en Direcció d’institucions culturals. Ha estat conservador del Museu Picasso de Barcelona i director de la Fundació Palau. La seva tesi doctoral tracta de la influència de l’art català sobre Picasso. És autor dels llibres Picasso i Rusiñol. La cruïlla de la modernitat, Picasso. Obra catalana, Picasso i el món literari català, i ha estat director científic de la Guia del Museu Picasso de Barcelona. Ha comissariat, entre altres, les exposicions «Picasso. Amics catalans de joventut»,  «Picasso versus Rusiñol», «Yo Picasso. Autoretrats» i «Casagemas. L’artista sota el mite». Ha coordinat alguns cursos universitaris sobre Picasso, i ha escrit textos en abundants catàlegs sobre aquest artista. També ha estat assessor científic en diversos projectes expositius i editorials picassians.



Organitzadors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-Picasso-200.png

Museu Picasso Barcelona
Montcada 15. 08003 Barcelona

www.museupicasso.bcn.cat


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/LOGO-Palau-palau-i-fabre-1.png

Fundació Palau. Centre d’Art
Carrer la Riera 54. 08393
Caldes d’Estrac Barcelona

www.fundaciopalau.cat


El Museu Picasso Barcelona agraeix el particular compromís i implicació de:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/09/Logo-FABRP.png


Col·laboradors:

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/Logo-miro.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2015/12/COAC-Logo.png

http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2017/01/Logo-Sauleda.png


http://museupicassobcn.org/congres-internacional/wp-content/uploads/2016/07/hotel-colon.png

Segueix-nos!

#PicassoIdentity