Malagueny de naixement, el 1895 Picasso, amb només catorze anys, arribava a Barcelona amb la família, i hi va viure fins al 1904. Aquests nou anys van ser els anys de formació acadèmica, d’eclosió de l'adolescència i de formació del seu caràcter, i el primer graó en la seva ascensió artística en una Barcelona immersa en un dens món intel·lectual, marc d'apassionades lluites ideològiques i socials. L’artista va fer vida a la Barcelona vella, al barri de la Ribera i als seus voltants. Durant aquells anys, Picasso va crear un cercle artístic i d’amistats que mantindria per sempre i que el vincularia definitivament a la ciutat.
Josep Carandell descriu el Picasso d’aquell temps amb les paraules següents:
“Tot ho veu, tot ho mira, tot ho capta, tot li serveix de primera matèria per a les obres.”
Picasso es va integrar ben aviat als Quatre Gats, els cercle artístic freqüentat per Rusiñol, Casas, Nonell o Utrillo, amb els quals va congeniar. D’altra banda, també va fer molt bons amics que el van relacionar per sempre amb la ciutat, entre d'altres: Jaume Sabartés, Manuel Pallarès, Joan Vidal Ventosa, els germans Fernández de Soto, Sebastià Junyer-Vidal, Jacint i Ramon Reventós, Manolo Hugué o Carles Casagemas.
L’abril del 1904, després de diversos viatges a París, Picasso se n'hi va anar a viure definitivament, tot i que mantindria el lligam amb Barcelona; va continuar fent-hi estades per veure la família, que hi seguia vivint, i els amics. Però les estades no van ser l'únic vincle: va fer donació d’obres a la ciutat i va presentar dues exposicions monogràfiques, en l’organització de les quals també va participar.
Després d’una breu estada a Barcelona durant el mes de maig, Picasso va viatjar a Gòsol amb Fernande Olivier, la seva companya.
Va passar el mes de maig a Barcelona i hi va pintar Retrat de Pallarès. Al juny se'n va anar a Horta de Sant Joan, on passaria l’estiu amb Fernande Olivier.
Picasso i Fernande Olivier van tornar a Barcelona acompanyats de Ramon Pichot. Van estiuejar a Cadaqués, on se'ls afegirien André Derain i la seva dona. Picasso hi va retrobar Eugeni d’Ors.
A la primavera, Picasso va tornar a Barcelona per veure el seu pare, José Ruiz Blasco, que moria el 3 de juny, i va poder assistir a l’enterrament.
El juny va arribar a Barcelona per reunir-se amb la companyia de ballet de Diaghilev, que presentava programa al Liceu, i s’hi va quedar amb la ballarina Olga Khokhlova fins al mes de novembre. S’instal·laria al domicili familiar, al carrer de la Mercè.
A finals d’agost, Picasso va passar uns dies a Barcelona amb Olga i el seu fill Paulo. Van anar a Sitges a visitar el Cau Ferrat.
A l’estiu va viatjar per Espanya i, entre altres ciutats, va venir a Barcelona. S’hi va estar fins al setembre i va aprofitar per visitar el Museu d’Art de Catalunya.
Picasso va començar molt aviat a fer donacions d'obres seves a Barcelona. El 1919, coincidint amb l’Exposició d’Art celebrada a la ciutat i en la qual va participar, l'artista posava, sense saber-ho, la primera pedra del futur Museu Picasso.
Primera donació de Picasso a la ciutat. Amb motiu de l’exposició de vuit obres seves en una mostra d’art organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, va fer donació d'Arlequí, del 1917, als Museus d’Art de Barcelona.
Picasso va mostrar la seva generositat en regalar al Museu d’Art Modern una prova d’artista de l’aiguafort Minotauromàquia, del 1935.
Abans de la creació del Museu Picasso, es van organitzar a Barcelona dues exposicions monogràfiques de l’artista.
Exposició de dibuixos del període blau de Picasso, el febrer del 1912, a les Galeries Dalmau.
Exposició organitzada pel grup ADLAN, el gener del 1936, que va presentar vint-i-cinc obres seleccionades pel mateix artista. Va ser la primera oportunitat de veure un conjunt d’obres avantguardistes de Picasso a Barcelona.