Title—Subtitle
2.
La relació de Picasso amb Sabartés
Entre els amics de joventut de Picasso a Barcelona, en destaca un: Jaume Sabartés (Barcelona, 10 de juny del 1881 - París, 13 de febrer del 1968). Picasso va conèixer Sabartés l’any 1899 al taller que aquest compartia amb el germà de l’escultor Josep Cardona, al carrer d'Escudellers Blancs. Ben aviat se’ls va fer evident la bona sintonia que hi havia entre ells, i és així com van iniciar una relació d’amistat, complicitat i admiració mútua que duraria tota la vida. Tant a Barcelona, com durant les diferents estades a París, van mantenir una relació estreta i tots dos van formar part del mateix cercle artístic i d’amistats. El 1904, Picasso es va traslladar definitivament a París i Sabartés va marxar a Guatemala, on viuria fins al 1927. Durant aquells anys, van mantenir una relació epistolar. El 1935, després d’un periple per Amèrica, Sabartés va fixar la seva residència a París i va esdevenir, a petició de Picasso, secretari personal de l’artista i el seu company inseparable.

El 12 de novembre del 1935, Sabartés arribava a París i Picasso el rebia a l’estació del Quai d’Orsay. Al llibre de memòries, Picasso. Retratos y Recuerdos (Madrid, Afrodisio Aguado, 1953), Sabartés ho recorda com un moment decisiu de la seva relació amb l’artista:



Veure

“A partir de ese día mi vida hace su curso en el cauce de la suya, sin preguntarme cuánto ha de durar esta ilusión: porque nos hemos propuesto eternizarla.”


Picasso dedica a Sabartés

Una prova de l’afinitat i l’afecte entre Sabartés i Picasso són els retrats, pintats o escrits, que l’artista va fer de Sabartés al llarg de la seva vida. Després de la mort d'aquest, Picasso va continuar regalant al museu un exemplar dedicat al seu amic de tots els gravats que faria a partir d’aquell moment com, d’altra banda, havia fet en vida de Sabartés.

Sobre d’una carta de Picasso a Sabartés
Museu Picasso, Barcelona. Fons Jaume Sabartés
Retrats de Jaume Sabartés fets per Picasso

Picasso va començar a fer retrats de Sabartés el 1900, només un any després d’haver-se conegut, i ho va seguir fent al llarg dels anys. De vegades eren dibuixos, d’altres, olis o, fins i tot, poemes.

Gravats de Picasso dedicats a Sabartés

El 1935, Picasso vivia a París quan va començar a patir la solitud del geni i va demanar al seu amic Sabartés que tornés al seu costat. Aquest hi va anar i s’hi va quedar. Va ser en aquell moment que Picasso va començar a regalar-li un exemplar de tots els seus gravats amb una dedicatòria: al principi eren llargs escrits, sovint en to de broma i, més endavant, quan Sabartés s'havia establert a París i Picasso al sud de França, la dedicatòria va esdevenir “Pour Sabartés”. I “Pour Sabartés” va ser fins i tot després de la mort de Sabartés, el 1968, ja que Picasso va continuar regalant un exemplar de cadascun dels seus gravats al museu de Barcelona.

Sabartés biografia a Picasso

La complicitat entre tots dos amics va permetre a Sabartés conèixer bé l’artista, com ell mateix deia, “sense que parli, pel que fa, per com ho diu...”. Aquesta coneixença va fer que Sabartés esdevingués el seu biògraf més personal amb uns quants llibres de memòries, entre els quals destaquen Picasso. Retratos y recuerdos (1953) i Documents iconographiques (1954).